Habitatge d’acollida. Format residencial temporal col·lectiu per migrants.
L’habitatge d’acollida és clau. Per no perdre’s, per permetre la cura i l’acompanyament dels qui acaben d’arribar. Un lloc de qualitat on passar un temps necessari des d’on re composar una vida. Però el format residencial d’aquests espais no demana del format residencial de les nostres cases o residències, distribuïdes en habitacions, que reprodueixen un hàbit basat en la compartimentació i, a voltes, l’individualisme. Sovint, la comunitat mantera ens fa veure la impossibilitat d’una vida en comú en els nostres habitatges, on no troben la dimensió per envoltar la gent gran per escoltar-la, on no hi ha previstos els dispositius per acollir, on es pot entrar sempre. Per contra, els reivindiquen la casa oberta, la casa extensa.
Estan aquí les formes del cohabitatge que tant ens han interessat als arquitectes? Poden fer-nos pensar en models residencials basats en la comunitat? Hem d’habilitar espais tipològicament distants a l’habitatge per adequar-los en benefici de l’acollida? Podem fer urbana la tipologia rural senegalesa?

Fase 0 i Fase 1 recullen els resultats obtinguts durant el taller a Barcelona, en concret el repte Teranga, on totes les escoles es van reunir durant cinc dies (30/01/23-03/02/23) per treballar conjuntament.

Les següents fases es corresponen als resultats obtinguts per cada una de les escoles ja de retorn a les seves seus, adaptant la dinàmica de treball als plans docents propis.