Aquesta decisió, que implicarà l’ús esporàdic del muntacàrregues per qui ho necessiti, allargassa de facto el vestíbul del Museu. Des de la recepció es manté en tot moment el control visual del nou accés i el recorregut evita creuaments d’itinerari amb els visitants del les Col·leccions.

La reconfiguració d’aquest darrer tram de l’escala existent, alhora, desemboca en un vestíbul que resol la sortida d’evacuació de forma directa i permet un petit vestíbul utilitzable per la Sala Polivalent o el Centre de Documentació (sala de reunió), i pel personal intern. Solució que facilita la programació de les activitats del Museu a deshores o per grups sorollosos.

A l’altre extrem del recorregut es recupera la Sala d’Exposicions Temporals. De nou una oportunitat per vincular-se amb la ciutat. La Sala intensifica un fals sostre tecnològic mitjançant lamel·les acústiques que tamisen les instal·lacions necessàries. Al fons, regularitzant la sala petita, un magatzem preserva les instal·lacions existents i permet l’acopi de material.

Es proposa un porticó batent, a mode de diafragma, en el pla de les obertures, que manté la continuïtat de parament interior, ofereix la gestió d’una sèrie d’aparadors cap a l’exterior i estableix una primera gestió de la volguda relació dins-fora sense perdre les condicions de perímetre continu i filtre, tant necessàries per qui exposa i qui mira.

Una tercera decisió emfatitza aquesta voluntat d’obertura. Les 3 noves guinguetes del Pati del Verger, lleugeres i mòbils, es col·loquen entre les contraforts del Tinell per fer més diàfan el pati i alliberar les finestres de planta baixa tapiades. Un pas que podrà, en el seu moment, revertir en el vincle sales-Verger, com passa ara a la primera Sala, a favor de la llum natural controlada.

Les guinguetes estan concebudes com vitrines d’activitat, transparents, cosificant en el lleure una actitud que neix dins el Museu, mostrar.

La reconfiguració del nou nucli a nivell Tapineria també condiciona una nova distribució. Més clara i segura. Davant el muntacàrregues un ample Moll per la mobilitat dels embalatges que s’estén fins la portalada d’accés. L’amplitud i claredat de l’àmbit assegura l’evacuació de les dependències del MUHBA. Del Moll s’accedeix directament als Dipòsits. Completant aquest pati de maniobres, el Taller de Manteniment i el Magatzem de Neteja, facilitant el transit cap a l’elevador.

La decisió de col·locar la Sala Polivalent en façana ofereix la possibilitat d’un nou corredor de distribució intern al voltant del nucli, per darrera però amb el rellum natural del pati. Solució que desplega un seguit de portes al serveis del personal, com l’office, els vestidors, l’espai per les taquilles i els lavabos, útils i propers a la Sala Polivalent.

L’espai pels dipòsits de la Reserva ocupen l’interior de la planta, aquí si subterrani, compartimentant-se en 7 sub-dipòsits amb les seves condicions particulars, però interconnectats entre ells. Es preveu la conservació de les instal·lacions de l’equipament més importants. L’ascensor petit dels visitants seguirà mantenint la clau interna quan arribi a aquesta planta. L’Arxiu que forma part del Centre de Documentació manté la façana de finestres reduïdes, i ara tamisades, a Tapineria.

Espais interiors: el terrat del Museu. El nucli intern puja fins a la tercera planta. De manera que la organització del nou àmbit de les oficines s’organitza a partir d’un corredor ample al llarg de les estances i espais oberts de treball que vincula l’entrada amb l’escala i el muntacàrregues.

La transformació d’un àmbit domèstic en un espai de treball es descobreix generós per la seva continuïtat, presència de llum natural i per l’augment de volum aparent que suposa alliberar de revoltons l’entrebigat del seu primer sostre. Decisió que confereix un caràcter de golfes i permet la gestió i manteniment de les importants instal·lacions de tot el Museu, no només de les Oficines.

L’èmfasi en l’ocupació de les terrasses, fins i tot per estendre l’activitat interior, comença en l’endreça de l’espai dels climatitzadors, segueix per la recuperació de la horitzontal en els paviments i acaba en l’anivellament radical dels paviments de dins i de fora. Aquest decisió s’obté, en la part on el terrat té un nivell superior, col·locant una tarima interior pels espais d’administració i sala de reunions, que alhora que singularitzen activitats continues però distintes, adapten l’ús de la terrassa interna.

Les importants instal·lacions que seguiran a l’exterior s’embolcallen d’una construcció acústica, regularitzant-se amb el volum construït i silenciant-se mitjançant dos badalots puntuals. Aquesta compressió de les maquines re-col·locades es fa possible per la re-utilització del sota coberta de la Casa dels Esgrafiats. Espai que es pretén recuperar per aquelles instal·lacions complementaries necessàries pel nou sistema, ara ampliat.

Les oficines tenen un primer vestíbul on s’ubica, a mode d’estudiolo, la Sala de Consulta, oberta la terrassa dels visitants. Una vegada traspassada la porta de les Oficines, pròpiament dites, es situa el Despatx de Direcció. Despatx que reproduirà l’estança original, i que a través de les seves 3 portes permet un vincle amb els espais de treball que es despleguen a llevant.

Els 3 àmbits de treball, oberts però independitzats, comparteixen la sala de reunions que té un accés directe a la terrassa.

El Taller de Restauració, segregat dels espais d’administració, té un recorregut directe i segur fins el muntacàrregues, i es distribueix a ponent al llarg de la franja dels equipaments humits, com l’office i els lavabos. El Taller, està concebut com un espai ampli, lluminós (llum de nord) i diàfan rodejat d’espai especialitzats de treball com ara el laboratori.

La Galeria. El nou tancament aposta per la recent solució de la galeria del MFM afavorint un lligam i una imatge unitària del Verger. Està concebut com un moble que reposa sobre un travesser dorment per repartir les càrregues. Es fa practicable alternament. La climatització mitjançant un terra radiant, calor-fresc, alimentat per aereotèrmia, obliga a una tarima que resol els encontres amb les portes i fa accessible a tot vol la petita estança.

Una rehabilitació en sec. La proposta dona per bona la solució de reforç necessària sobre els forjats del sostre de la planta segona. Plaques de fusta microlaminada LVL, connectades a les bigues tractades, permeten una xapa de compressió en sec. La necessària impermeabilització de les cobertes, alhora, permetrà un aïllament per sobre les cobertes a base de taulells de fibres naturals, per tornar a ser cobertes per les teules que es puguin recuperar (cara inferior) i una nova disposició de teules captadores de remat. Sobre els forjats que son coberta plana, el dispositiu es completarà amb un paviment tècnic, acabat ceràmic, que garanteix pendents de desaigua i horitzontalitat d’us. Es preveu la projecció de cel·lulosa dins les càmeres d’aire. Els trams de coberta malmesos o que esdevinguin cobertes de dos aigües enlloc de planes (trams mal resolts en l’actualitat) la solució emularà la tradicional.

Una rehabilitació amb el Museu obert. Les obres es preveuen planificades en 6 etapes consecutives i una de gestió lliure (Galeria i Pati del Verger). Posen èmfasi en la concatenació d’espais a habilitar per poder fer trasllats i en l’obtenció, en planta Tapineria, d’un espai de treball que serà el darrer àmbit a alliberar.

Una eficiència energètica possible. La reforma preveu posar en valor criteris de màxima autosuficiència energètica, l’assoliment d’una alta qualificació energètica i en favor d’una economia circular.

Estratègies: Anàlisi climàtic i microclimàtic, anàlisi del règim d’us, simulació i implantació de sistemes passius: millora de l’aïllament tèrmic de façanes, envidraments de baixa transmitància tèrmica protegits de la radiació solar en les façanes orientades a llevant i ponent i ventilació natural nocturna en èpoques d’estiu.

Eficiència energètica. Estratègies de monitoratge: control de la il•luminació artificial, sistema de climatització radiant-refrescant per a la galeria, amb producció d’energia mitjançant aereotèrmia, sistema de climatització mitjançant sistema d’aigua a 4 tubs per a la planta tercera, sistemes de recirculació d’aire mitjançant filtres fotocatàlisis d’eliminació de gasos i control i gestió centralitzat de l’edifici (BMS).

Energies renovables. Es proposa la producció d’energia elèctrica mitjançant energia fotovoltaica en règim d’autoconsum per tal de complementar la producció energètica.

Economia circular. Utilització de materials que permetin la seva reutilització un cop es realitzi la desconstrucció de l’edifici.

Complir el programa (m² bases-proposta).

Pati del Verger: 25 – 18 (+193 pati)

PB_ Templs.: 130 – 130 (+14 mgtz) Instal·lacions: 6 – 6. Tram escala: 4 Galeria: 55 –55

P-1_ Moll: 48. Sala polivalent: 40/50 – 50 (+3 mgtz) Vestíbul intern: 27. Zona interna 27. Lavabos: 6 – 5. Vestidors: 20 – 15. Office: 10 – 8. Neteja: 10/15 – 14. Manteniment: 6 – 7. Col·leccions: 280/300 – 280. Documentació: 50 – 50. Instal·lacions: 14

P3_ Vestíbul: 17. Consulta: 18 – 18. Direcció: 24 – 27. Lavabos: 15 – 15. Magatzems: 10/15 – 4. Oficines: 75 – 91. Reunions: 16 – 14. Restauració: 35 – 40. Escala nova: 11. Sotacoberta (maquinaria): 90. Terrassa vistes: 46. Terrassa interna 286

Ajustar-se al pressupost. La primera aproximació al pressupost s’organitza al voltant de la següent distribució: estructura 12%, tancaments primaris 15%, acabats 28%, tancaments exteriors 6% instal·lacions 37% i altres (Pati Verger, CQ i SS) 3%