La presència de castros en el paisatge evoca una societat basada en l’atomització de l’hàbitat, un món caracteritzat pel cercle com a forma, per la pedra com a matèria, i una cosmovisió basada en el control del paisatge. Els castros estan presents en la vida dels habitants de municipis i parròquies, han servit per proveir-se de pedra i han estat dotats de valors màgics, de significacions recreades pels veïns. La nostra proposta per al concurs per la restauració i la museïtzació dels jaciments galaicoromans de la província de Pontevedra vol contribuir a la posada en valor, conservació i difusió d’un conjunt de jaciments molt diversos, amb una presència en el paisatge molt característica de cada enclavament.

Els reptes de la museïtzació són alhora científics, turístics i socioeconòmics. D’una banda, es prenen els treballs realitzats pels equips científics com a base de tota la intervenció. De l’altra, es busca que els castros siguin coneguts, utilitzats i gaudits per les comunitats més properes i pel turisme, promovent la presència quotidiana dels castros a les nostres vides i convertint el patrimoni no només en narrativa sinó també en lloc de trobada. Proposem una visió sostenible del turisme allunyada del turisme de consum, amb estratègies d’aproximació a la població local i d’identificació amb el patrimoni, que doti els jaciments d’humanitat, participació, emocions i significats. Així mateix, el projecte ha de tenir un impacte socioeconòmic, ser capaç de generar ocupació, revitalitzar llogarrets i parròquies, despertar l’orgull dels veïns.