L’hibridat d’aquests dos elements en el context del sensellarisme crònic genera una nova realitat concebuda per restablir vincles amb el que s’ha perdut, una tipologia d’acollida que podria englobar sota el concepte Comunitat Zero. En un trànsit entre allò públic, col·lectiu, privat i íntim, la persona es rebuda, escoltada, acollida, s’hi està i hi pot dormir.

Aquesta tipologia resol l’espai pel descans, l’acollida, una petita manutenció, l’endreça personal, la neteja de la roba, un espai pels voluntaris, grans magatzems i espais per la gestió climàtica, que aquí és cabdal.

En aquest cas, el Pis Zero es troba en una planta baixa d’un edifici d’habitatges de la Fundació en un tranquil carreró del Poble Nou. El local té un primer espai interior corresponent a la profunditat de l’edifici, un pati en un dels interiors més lluminosos i naturalitzats del barri i un pavelló en el seu final.

El projecte fa compatible la necessària especificitat i especialització dels usos i espais, la determinada linealitat dels recorreguts, amb una idea unitària. Així, el pati es converteix en el nexe i extensió dels dos interiors. El projecte es dibuixa com un gran dormitori on el pati separa el d’homes i el de dones en els seus extres. Però el tractament, la organització perimetral de les bancades on dormir, és continua i amb els mateixos materials. Un gest que separa i uneix alhora i que de fa possible que l’aire lliure, on sovint s’hi passa la nit, sigui el centre de la vida comuna.

En els extrems dels espais de descans es situen els programes complementaris. Pel cos principal, el cancell d’acollida, la rampa que resol el desnivell i el lavabo adaptat. En el cas del pavelló, els lavabos i l’espai pels voluntaris. Una distribució necessària però que també es construeix amb la idea de perímetre esculpit, discret, al servei de “la sala única”

La importància del confort tèrmic en un Pis Zero de nou es fa explicita a través del genuí difusor de llum i aire, que de nou lliga visual i ambientalment els dos ambients separats pel pati. S’hi afegeix la possibilitat de la gestió de la ventilació natural creuada i el tamís del tendal en el pati que permet el seu us durant tot l’any com a dormitori a l’aire lliure.

La ceràmica natural permet una material únic per dins i per fora, que passa de ser paviment a moble en continuïtat. Solució que a banda d’accentuar aquest espai coma unitari, oferir un imaginari domèstic, posar el tacte i el confort en l’epicentre, ofereix la possibilitat d’un manteniment i neteja que aquí és molt exigent.