El Pla Especial, a desenvolupar posteriorment a la definició de la proposta, faria possible preservar el conjunt de dues illes i reorganitzar la ubicació dels usos que són objecte d’aquest concurs juntament amb els usos de l’equipament encara per programar, constituint una unitat amb la plaça.

Un sol equipament on conviuen usos diversos

Tractem els dos blocs i el seu carrer central com una unitat. En un futur pròxim, quan s’hagin determinat els usos de l’altre equipament, el programa que s’hi desenvolupi podria agregar-se a la mateixa estructura de serveis i de gestió centralitzada del museu sense haver de crear-ne una de nova.

Una intervenció barata, basada en diferents graus d’intervenció

“Construir modestament” forma part de l’ADN de les diferents promocions de Cases Barates que es van aixecar l’any 29, i constitueix el to i el lema de l’actuació proposada. A propòsit del contrast entre la qualitat constructiva de l’edificació existent i els nivells de confort requerits en un equipament contemporani, proposem un diàleg sobre economia constructiva que es farà especialment palès en l’encontre entre el que és vell i el que és nou.

Per a fer viable una proposta que dobla la superfície museïtzada inicialment prevista, s’estableixen diferents graus d’intervenció en funció dels requeriments específics de cadascun dels elements del programa. Es proposa un grau bàsic d’intervenció, de molt baix cost, sobre el conjunt de les dues illes. S’aborden les solucions bàsiques d’enderroc selectiu, reparacions d’estructura i millores imprescindibles de l’envolvent. Aquesta operació permet conservar les dues illes, el seu valor patrimonial i urbanístic, i alhora obre la possibilitat a futures ampliacions o a la incorporació de nous programes ara encara imprevistos. Sobre aquest grau bàsic d’intervenció, i només quan sigui necessari, se sobreposaran altres capes amb les prestacions pròpies de cada espai i programa.

Mantenir les dues illes i el caràcter del carrer central és una acció d’un valor incalculable a nivell de memòria i de preservació. Mitjançant una estratègia de sectorització reduïm al mínim els m2 més cars, els més complexos i de màxima exigència, que són els del museu, la qual cosa permet també adaptar el pressupost del projecte global a la definició en simultani del projecte museològic.

L’enderroc selectiu com a estratègia arquitectònica

Un altre element clau a tenir en compte és que, ja que la museïtzació vol representar l’estil de vida dels seus habitants conservant quatre cases i ambientant-les en diferents èpoques, cal conservar quatre cases íntegrament i mantenir l’accés natural des del carrer central. La resta de cases de l’illa seran enderrocades mantenint la façana i s’adequaran en forma i requeriments als usos que se’ls assigni. L’enderroc selectiu permetrà també aïllar elements arquitectònics originals, com per exemple paraments d’especial interès per la seva decoració o espais singulars com passadissos, cuines i lavabos.

Preservar el conjunt existent i intensificar la museïtzació sobre el carrer Barnola

La proposta d’organització arquitectònica d’aquest llegat es posa al centre del discurs. Preservar les dues illes existents no només completa una unitat urbana patrimonial juntament amb la plaça, sinó que permet la conceptualització d’un equipament actual que s’estructura funcionalment des del seu carrer central. D’aquesta manera es garanteix una experiència més intensa i una millor comprensió de la història social i la manera d’habitar pròpia de les Cases Barates.

Intensificar la museïtzació sobre el carrer Barnola permet desplegar un relat sincer, des d’on percebre i participar d’una recreació de la vida veïnal, literalment obrint les portes a una museografia genuïna i moderna, i dóna una idea del potencial del futur equipament, obert a usos i programacions dinàmiques, no necessàriament lligades a la logística museística, que completen aquest equipament de barri.

Transformar el carrer en un vestíbul des d’on accedir als diferents espais museïtzats atorga al visitant un rol d’actor. Les llars museïtzades s’organitzen al llarg del carrer de manera cronològica, reproduint una línia de temps, mantenint en cadascuna d’elles la mateixa experiència: entrar per la porta. A partir d’aquí, es teixeix un fil de recorreguts creuats entre el vestíbul i les cases museïtzades, entre les cases museïtzades i els espais d’exposicions, entre els espais d’exposicions i la sala d’actes… que va relligant les portes i formant una idea de carrer.

Gestió unitària

La porta de l’equipament és la Plaça. Des d’ella s’accedeix al carrer on hi ha, en primer lloc, el vestíbul, i als espais destinats als visitants (recepció, taquilles, serveis…). S’ocupen dues cases, condició que permet, d’una banda, sortir al carrer i iniciar la visita a les cases museïtzades, i, de l’altra, accedir per l’interior a la sala d’exposicions. Aquesta disposició permet un control de la recepció als espais expositius que s’organitzen al llarg de quatre cases en enfilat.

Aquest espai, que ofereix la possibilitat de sortir i entrar des del carrer, i alhora de ser subdividit per continguts, s’encadena amb la sala d’actes, que, de la mateixa manera que la recepció, pot funcionar des de l’interior, des del carrer central o des de l’exterior del conjunt.

Tots els espais utilitzats aprofiten els patis existents. Excepte en el cas de les quatre cases museïtzades, en què l’apropiació del pati forma part de la museografia, la franja de patis interiors actua de coixí lumínic i de sistema bioclimàtic, a més a més de porta per a una futura extensió.

Eficiència energètica i cicle de vida dels materials

Millorar l’eficiència energètica d’un edifici que ha de preservar els seus valors patrimonials obliga a concentrar les accions en els elements constructius que no tenen un espai o uns acabats valuosos a preservar, com ara la coberta. Com a estratègia de compensació de la demanda energètica, proposem cobrir bona part dels patis entre les cases mitjançant un sistema de construccions lleugeres que substituirà els coberts espontanis i convertirà els patis en instruments bioclimàtics.