“Entre silenciadas y silenciosas. Así se perfilan las mujeres en la mayoría de medios de comunicación, tanto de los países en desarrollo como del mundo rico. Su silenciamiento está globalizado: en el Sur y en el Norte, solo protago­nizan el 20-30% de las noticias, y casi siempre como víctimas.”

“La Mexicana és un projecte col·lectiu que sorgeix d’un desig d’acció, de revelar-se davant d’un fenomen esgarrifós anomenat feminicidi, la cara extrema de la violència de gènere. És una reacció a aquesta absurda estadística i proposa “donar veu” a les dones, no ja per denunciar i reivindicar una major presència femenina als mitjans, sinó per mostrar el món “en femení”, a través de les històries personals i de la mirada pròpia de diverses dones.

Quatre dones es proposen remuntar Mèxic en cotxe des de les paradisíaques platges d’Isla Mujeres a Cancún fins a Ciudad Juárez, on una d’elles, Mala Rodríguez, oferirà un concert. Al llarg d’aquesta road movie aniran a l’encontre de la realitat d’altres dones, mexicanes amb una particular història per explicar, que els traçaran el camí. Descobriran els llocs, els costums, les festes, les dones, les vivències que els ajudaran a construir una lectura àmplia, polièdrica, rica, perquè no contradictòria, que defugi els estereotips d’allò que pot significar ser dona a Mèxic.

La creació d’un moviment

Com tot periple, aquest viatge és la història d’una transformació i, com tot moviment, té una intenció i una direcció. L’origen i el destí estan marcats. Les quatre dones creuaran Mèxic d’extrem a extrem, d’Isla Mujeres a Ciudad Juárez, del paradís a l’infern, en un recorregut errant marcat pels encontres amb dones al llarg de tot el territori mexicà.

Segles enrere, Isla Mujeres estava consagrada a Ixchel, deessa maia de la lluna, l’amor i la fertilitat. Ciudad Juárez és avui dia la ciutat del món amb més feminicidis, un lloc on les dones són assassinades sense explicació pel sol fet de ser dones.

Però el recorregut és obert, tan sols guiat per la successió d’encontres amb diverses dones al llarg del vast territori mexicà, totes elles dones fortes, actives, independents, desafiants, inspirades, creadores, dominadores, triomfants. Algunes reconegudes i d’altres totalment anònimes, però totes, a la seva manera, creadores vives, dones empoderades.

Gravarem aquestes experiències a manera de petites peces audiovisuals autònomes que s’emetran al llarg del viatge en plataformes 2.0, compartint “en directe” l’experiència d’haver-les conegut. Cap d’aquestes històries deixarà indiferent, cadascuna serà un punt d’inflexió en el camí.

Volem arribar a Ciudad Juárez acompanyades de moltes veus i d’una audiència valuosa per celebrar en aquest lloc simbòlic la creació d’un moviment contra l’absurd silenci de les dones al segle XXI. A Ciudad Juárez, Mala Rodríguez posarà el colofó al viatge oferint un concert els beneficis del qual seran donats en gran part a la causa de les dones desaparegudes.

El Cine-Tren de Medvedkin, un referent

Aleksandr Medvedkin va ser un director de cinema soviètic, responsable de la creació del Cine-Tren l’any 1932, amb el qual va recórrer el vast territori de la Unió Soviètica i va filmar una sèrie de pel·lícules sobre la vida i les condicions de treball dels obrers i els camperols. El Cine-Trem consistia en un estudi fotogràfic mòbil instal·lat en uns vagons de tren per gravar pel·lícules i documentals que es podien revelar, muntar i exhibir in situ.

Si el Cine-Tren de Medvedkin va transitar pel territori soviètic gravant, editant i exhibint pel·lícules, al segle XXI, en un món en què la creació, la difusió i l’accés a continguts audiovisuals és ja “un afer de masses”, el nostre projecte compta amb les noves tecnologies i els seus múltiples dispositius –TV, PC, mòbils, etc.– per fer-se accessible i involucrar el major nombre de persones.

La creació d’un «univers transmèdia»

“La Mexicana” és inicialment un llargmetratge documental produït per Leve Productora, que planteja un model de finançament, producció i distribució que aprofita les eines de comunicació en tots els seus vessants: Internet, les xarxes socials, les comunitats virtuals i els dispositius mòbils.

Aprofitarem l’enorme poder de difusió d’Internet per involucrar de manera senzilla l’audiència en el finançament. Mitjançant el micromecenatge i la inversió, milers de persones poden participar en la pel·lícula i convertir-se en productors del projecte. Volem generar una enorme comunitat, un moviment que, mitjançant la seva participació a través d’esdeveniments, xarxes socials i convocatòries, difongui la pel·lícula.

El nou paradigma en el consum de continguts i les noves formes audiovisuals a les quals s’està adaptant l’espectador ens porten a canviar el nostre paradigma de producció. Convertirem la pel·lícula tradicional en un “projecte transmèdia” que, a més a més de la pel·lícula central, narrarà l’univers del film des de diverses plataformes –textos, mòbils, fotografies, àudios i imatges al voltant del rovell de l’ou de la història.

Entenem “La Mexicana” com una primera acció d’aquest moviment, que explorarà les aplicacions del llenguatge audiovisual i dels mitjans de comunicació de masses actuals com a processos de creació. Com a “projecte transmèdia”, La Mexicana produirà contingut per diversos formats estructurals –Mujeres sin voz / Dones sense veu (Tràiler), 13 Mujeres mejicanas / 13 Dones mexicanes (Webisodis), La Mala en Ciudad Juárez / La Mala a Ciudad Juárez (Concert/Esdeveniment), La Mexicana (Documental)– i una sèrie de formats paral·lels –Brujas de viaje / Bruixes de viatge (Reality Show), La Mexicana Photobook i La Mexicana BSO, per La Mala Rodríguez.

Un espai audiovisual en femení

El projecte té una clara motivació: obrir un espai audiovisual de qualitat per a l’expressió de les dones.

Quatre dones emprenen aquest viatge i es converteixen en les conductores i les forces motrius d’aquesta història. Cadascuna assumirà un rol professional en la producció del documental, d’acord amb la seva experiència i personalitat. Es tracta d’un projecte d’implicació: ser-hi consisteix en ser art i part de la història. Cadascuna d’elles és, en si mateixa, una dona diferent, i previsiblement viurà l’experiència des del seu punt de vista.

La MARÍA (Mala Rodríguez) és la rapera. És el motor de la camioneta! Creu en el poder femení. Li agrada meditar i fer ioga. Es desviu per menjar i dormir, però mai té temps de fer una migdiada, perquè té una ment viva i un cor que bat i desborda. Això sí, podria arribar a la reunió una hora més tard perquè s’estava comprant unes arracades en una botiga d’un carrer qualsevol. És una bruixa de viatge divertida, improvisadora i provocadora. És la primera que s’entesta a canviar el full de ruta i trencar les regles. De vegades dolça, de vegades agra, la María és una dona que no pots oblidar mai. És AIRE.

L’ALBA és la productora. Ella és qui condueix la camioneta en tots els sentits. L’Alba adora l’ordre amb bogeria, però darrera d’una seriositat i capacitat d’organització s’amaga una insaciable aventurera. Li agrada la música de Nine Inch Nails i els balls. És una tia que torna bojos els homes i sap aprofitar la seva bellesa per aconseguir el que vol o simplement per vacil·lar. Però quan es posa agressiva tothom sap que no s’hi pot jugar, amb aquesta cara bonica. I si cal aixecar 30 quilos, no s’ho pensa dues vegades. El que ella vol és ser una activista. És TERRA.

L’EVA és l’arquitecta. Porta el mapa del camí. És la intel·lectual del grup. És la raó i la saviesa. És la directora del documental. L’única cosa que li interessa és arribar a fer un documental de tema social impactant. El fet de participar en aquest xou és una cosa que no qualla amb la seva personalitat, però està disposada a fer-ho per aconseguir la seva meta principal. Darrera d’una expressió que pot semblar freda s’amaga una nena afectuosa. L’Eva és una dona dedicada a la revolució social. Forma part de nombroses organitzacions i esdeveniments que lluiten contra les desigualtats, el masclisme i la injustícia en general. És FOC.

La MARIETA és la surfera. Aquesta noia té gasolina. És qui busca les històries i els personatges. És cineasta, balladora i una romàntica perduda. Es desviu pel mar, les festes, la bona música i el bon menjar. No dubtaria en enredar-se en una competició de menjar picant o en fer tequiles amb les seves companyes. Li agrada provar tots els sabors i sol sembrar zitzània. Tot i provocar les seves amigues amb comentaris de to masclista, la Marieta també creu que pot canviar el món. Si pot ser, amb molts somriures i molt d’amor. És AIGUA.

Després del viatge només quedarà sonant Dorothy, la cançó d’aquella nena que “somewhere over the rainbow” somia amb un món millor.