Barcelona està dotada d’un Pla Director d’Enllumenat que regula la il·luminació nocturna de la ciutat i deixa excepcions per a carrers i avingudes principals. El Passeig de Gràcia, una via que es troba al mateix nivell que els grans carrers comercials del món com els Camps Elisis de París o Times Square de Nova York, n’és una de les excepcions. L’Ajuntament va decidir desenvolupar un Pla Director d’Enllumenat específic de la via, una tasca que va encarregar a l’empresa Anoche, amb qui Leve Projects ha col·laborat.

Actualment, el passeig està ben il·luminat per a vianants i cotxes, però exposa els edificis a il·luminacions de colors i intensitats diverses. Això fa que, a la pràctica, hi hagi edificacions sobreil·luminades –la qual cosa resta valor a l’arquitectura, ja que elimina les ombres– al costat d’altres que no tenen il·luminació, tractant de destacar elements concrets, ja sigui per la seva condició de patrimoni historicoartístic –el passeig té molts edificis modernistes catalogats– o perquè se’n pretén emfatitzar el valor comercial per sobre la resta.

Com a via comercial, els baixos tenen una il·luminació intensa que surt de les botigues mentre les plantes superiors, que barregen habitatges, oficines, espais sense ús i comerços, tenen una il·luminació variada i, en alguns casos, lligada a horaris de treball. Tant pel valor comercial com per l’atractiu turístic, com pel fet que la il·luminació principal no prové d’habitatges, la via necessita un model d’il·luminació que permeti reconèixer-la com un tot i no com una suma d’interessos particulars.

Així, la redacció del Pla Director passa per entendre que tots els edificis del Passeig de Gràcia són obres arquitectòniques de valor independentment del període en que hagin estat construïts i, per això, no només cal reconèixer el modernisme. El Pla aposta per donar-los una llum tènue a través de leds situats sobre els fanals del carrer, de manera que totes les façanes queden il·luminades al mateix nivell, en funció dels horaris de l’enllumenat públic i amb una intensitat que permet que, si els propietaris d’un edifici prefereixen no il·luminar, no es generi una ombra contrastada amb el veí.

Alhora, els edificis estan segmentats en tres estrats –la planta baixa, el cos i el terrat– que tenen representacions diferents, mides variades i no formen un contínuum estilístic sinó una barreja de llenguatges que, en si, representa un valor, si bé en la proposta d’il·luminació s’ha hagut de tenir en compte que juxtaposen materials diferents, reflecteixen la llum de formes diverses i, per tant, requereixen solucions diferenciades. Tot i així, la percepció de contínuum, es miri des del centre de la calçada o des de les voreres i els terrats, és el principal valor cercat pel Pla, en l’intent de recuperar el Passeig com a espai cívic i fugir del caràcter de zona d’interessos comercials. Per això, ubicar els punts de llum als fanals és important ja que permet eliminar els bàculs d’il·luminació que actualment ocupen les voreres.

Es recupera així el sentit de la “u” urbana, és a dir, la interrelació dels elements façana-carrer-façana. Es dóna l’oportunitat de crear espectacles d’il·luminació amb unificació de colors i diferenciació de la resta de carrers, tot respectant les normatives estatals sobre malbaratament, les catalanes sobre contaminació lumínica i les municipals sobre paisatge urbà.