Perquè una rehabilitació sigui exitosa i al gust de les persones interessades és tant important el projecte final com que aquest reculli totes les seves preocupacions, el que només pot existir si hi ha un intercanvi de preocupacions, possibilitats i limitacions amb l’equip d’arquitectes. La proposta de rehabilitació de la masia de Cal Cucut, a La Llacuna, és una història de missives; d’un intercanvi constant de parers a través de correu electrònic i visites presencials i la plasmació de propostes a plànols a mode d’esborranys a anar ajustant.

Trobada a Cal Cucut, dinar i diàlogant de les possibilitats de la masia.

A Cal Cucut viu una parella, els fills de la qual ja han marxat de casa. Tenen com a preocupació que la masia respongui a les seves necessitats un cop arribi la jubilació, per tant, que sigui còmoda i ajustada per a dues persones disposades a envellir a casa però, alhora, que pugui acollir totes les activitats i aficions que ja realitzen i segurament s’incrementin amb la jubilació. Alhora, necessiten que s’actuï urgentment a les cobertes de l’edifici, que mostren diversos desperfectes, i en la millora de l’aïllament per fer que la masia sigui eficient des d’un punt de vista energètic.

Tot i que el punt de partida és clar, la masia és molt gran, incorpora estances que es van construir posteriorment al cos central de l’edifici i, per tant, és un potencial i un repte de conceptualització important. Gran part del procés de converses s’ha hagut de centrar en la funcionalitat final de la masia, ja que la família no tenia clar si optar pel cohabitatge o el lloguer. Finalment, mirant les possibilitats i decidint que preferien mantenir l’habitatge perquè el poguessin utilitzar també els seus fills, s’ha optat per una casa d’ús propi.

Calcucut, estat actual

Cal Cucut, estat actual

És per això que la proposta de rehabilitació, a mode de pla a llarg termini, preveu centrar l’activitat quotidiana en dues estances. D’una banda, l’habitació de matrimoni amb bany propi. D’altra, una cuina-menjador que també incorpora alguns elements de sala d’estar petita per a dues persones. A l’accés principal es manté una sala d’estar i menjador més grans per a l’acollida de visites. Des d’aquesta habitació s’accedeix a la planta superior on es mantenen les habitacions per a les visites.

L’actuació també permet posar en valor un dels elements característics de la masia, una capella pròpia que avui dia té l’accés des de l’interior de la casa. Amb la proposta es contempla obrir l’accés des del carrer, de tal manera que s’accedira de front respecte a l’altar i fent de la capella un espai més públic, que, en obrir-se a l’exterior, també permet més llum natural a les estances centrals de l’edifici.

Aquest resultat final, que recull les preocupacions de la família, ha estat possible per l’intercanvi de parers i el debat sobre el concepte d’habitatge. En projectes com aquest, el moment més important és el d’elaboració i de propostes, més fins i tot que el resultat final, que queda com una mena de Pla Director. Sense l’escolta i molts esborranys és impossible arribar al resultat òptim per al desenvolupament de la vida que desitgen les persones interessades.