Arran del procés de debat nascut a la Floresta per l’augment del preu de l’habitatge i la substitució del veïnat, el Consell de Barri ha aconseguit impulsar de la mà de l’Ajuntament de Sant Cugat un Observatori-Laboratori de la Floresta que ha de servir per analitzar la situació i desenvolupar projectes per a un canvi de model al barri. Es tracta d’un projecte participat per la comissió d’urbanisme del Consell així com per becaris de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i tècnics de l’àrea.
La proposta va néixer l’octubre del 2018 hereva del debat veïnal sorgit arran de la proposta de l’Ajuntament de vendre uns terrenys municipals propers al bosc a l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) per fer habitatge protegit i de la constatació d’un model urbanístic esgotat si es vol garantir l’accés dels veïns a un habitatge digne.
La Floresta necessita preguntes i respostes específiques ja que presenta una trama urbana i un entorn particular. D’una banda, és un model de ciutat-jardí nascut fa prop d’un segle imitant els models nord-europeus. D’altra, el barri està envoltat de bosc, protegit pel Parc Natural de Collserola i per altres figures de protecció com la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’una fisonomia concreta que, ben entrat el segle XXI i amb la millora de les comunicacions, esdevé atractiva per a les persones que volen allunyar-se de Barcelona en el dia a dia però mantenir-se ben connectades amb la capital.
És per això que l’Observatori també ha de tenir una part de Laboratori. Fer directament propostes sense tenir en compte les singularitats del lloc portaria de ben segur a una falsa solució. Igualment, quedar-se només en la part analítica seria absurd ja que sense les accions derivades, la gentrificació i el debat sobre l’urbanisme extensiu a la vora d’un Parc Natural no es veuria tancat. El primer pas és, per tant, la recopilació de dades cartogràfiques necessàries per fer l’anàlisi i les propostes següents.
Alhora que cal entendre l’Observatori-Laboratori com un espai d’anàlisi i proposta per acabar amb accions concretes, aquesta mateixa concepció obliga a fer una mirada transversal sobre la Floresta, el que es tradueix en tres escales d’actuació:
1. Els projectes d’arquitectura representen la primera escala. Es tracta de la màxima concreció, la creació de projectes arquitectònics per a noves construccions o la transformació d’existents amb la voluntat de garantir l’accés a l’habitatge d’una forma respectuosa amb el medi ambient. Això suposa tenir en ment la tipologia de casa que necessita la Floresta tant pel que fa a la relació amb l’entorn com per les necessitats del veïnat (cases barates i sostenibles). A data de publicació d’aquest article, l’exemple més clar és la promoció d’habitatges per a gent gran que l’Ajuntament ha acordat amb els veïns a la plaça del Poble/plaça Miquel Ros.
2. Les modificacions del Pla General Metropolità (PGM) esdevenen el segon esgraó. Es tracta de veure quins ajustos es poden fer al document urbanístic per respectar la natura i, alhora, poder fer o transformar edificis que garanteixin l’accés a l’habitatge. Això pot passar per la reducció de la capacitat d’edificació a les zones boscoses a canvi de densificar les dues centralitats que té la Floresta (l’entorn de l’estació i la plaça del Centre).
3. El pensament d’un nou urbanisme que tingui en compte la relació amb la natura és el tercer nivell. Es tracta d’una mirada adient tenint en compte el treball d’un Pla Director Urbanístic metropolità que podria substituir el PGM vigent, que, tot i les modificacions, data de l’any 1976, amb una mirada necessàriament actualitzable. En el cas florestà cal introduir la mirada de barri de transició entre la natura i la urbanitat, és a dir, desdibuixar la frontera entre trama urbana i paratge protegit per fomentar la interrelació a mode d’endinsament de la natura en la trama urbana i viceversa. Es tracta d’una mirada eminentment collserolencai precisa de la implicació d’actors que superen amb escreix l’àmbit de l’urbanisme.
El projecte d’Observatori-Laboratori de la Floresta compta amb el conveni amb l’ETSAV com una forma de permetre un organigrama que permeti afrontar tots tres nivells amb un període de 9 mesos (d’octubre del 2018 a juny del 2019). Tots els actors implicats han de tenir clar, però, que l’objectiu final és l’acció i, per tant, tota la recerca i proposta ha de tenir aquesta voluntat d’actuació final.