La Floresta és un barri de muntanya encotillat pel Parc Natural de Collserola i per altres figures de protecció de la natura. Alhora, però, és una zona habitada ben connectada amb Sant Cugat i Barcelona que cada cop rep més persones disposades a residir-hi aprofitant el seu entorn privilegiat i allunyat del trànsit i la contaminació. Aquest fet genera una pressió sobre el veïnatge existent, que es veu substituït per l’arribada de nouvinguts capaços de fer front a despeses més elevades pel seu habitatge. Aquest procés de gentrificació, en estar ubicat al mig de la natura, té dinàmiques pròpies i, alhora, precisa solucions específiques.

És així com va néixer el projecte El bosc habitat, de la constatació de les dificultats per fer front a la substitució del veïnat. La idea era abordar la problemàtica des de tres eixos: la construcció d’habitatge públic –que havia portat debat anys enrere per la tipologia (blocs de pisos) i ubicació (massa propera a la xarxa natural protegida) proposades per l’Ajuntament de Sant Cugat–, la reubicació de les unitats d’habitatge a altres solars amb menys impacte negatiu sobre la natura i la recerca d’altres vies d’accés.

Passejada pels solars de propietat municipal

El Consell de Barri de la Floresta va començar al 2017 un ampli debat sobre el tema, que havia d’anar necessàriament acompanyat de l’Ajuntament, i al qual ràpidament s’hi van sumar estudiants i professors d’un curs d’habitatge col·lectiu de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) per posar una nova mirada sobre el repte de l’habitatge florestà. Això suposa engegar un debat de base amb el consistori, que proposava acabar de vendre uns terrenys propietat de l’empresa pública municipal Promusa a l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), culminant així un conveni d’anys enrere.

Trobada de veïns i estudiants de ETSAV, noves propostes d’habitatge a La Floresta

D’aquesta manera, l’IMPSOL, que mai ha fet una promoció de lloguer social, s’hauria d’encarregar d’aquests nous habitatges, ubicats, a més, en una de les zones en conflicte d’anys enrere. La negociació amb el Consell de Barri va forçar una aturada de l’operació i així l’inici d’un ampli debat sobre l’habitatge a la Floresta, que havia d’implicar el veïnat per plantejar mesures estratègiques i concretes d’actuació tot tenint en compte les capacitats de l’administració local i les limitacions naturals de l’entorn.

És en aquest punt quan pren forma El bosc habitat, que va començar amb una passejada i un treball de detecció de solars de propietat municipal, no municipals i d’equipaments existents no municipals que poguessin transformar-se per tenir ús d’habitatges. Alhora, s’hi van detectar tres grans zones públiques de possible actuació: la plaça del Poble –que, per la proximitat amb l’estació, s’ha acordat transformar-la per encabir habitatges per a gent gran–, els solars del bosc en disputa durant els anys anteriors i les casetes dels mestres, que estan immerses en un procés de transformació per encabir una mena de masoveria urbana transformada davant la negociació i el pas del temps en una promoció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO).

De la mà dels estudiants de l’ETSAV s’ha reflexionat sobre l’habitatge amb la visita a l’exposició Màquines de Viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i desocupació d’espais, amb una excursió per la Floresta amb el científic, geògraf i especialista en medi ambient, Martí Boada, i la recollida de fotografies de la vida a la plaça del Poble, per veure com la transformació de l’espai podria condicionar o millorar les dinàmiques socials que es donen al principal punt de trobada, socialització i veïnatge del barri

Martí Boada a “l’excursió per la natura”

Pedro G. Romero fent una visita guiada la l’exposició “Màquines de viure”

Paral·lelament, els estudiants de l’ETSAV van treballar sobre les vies d’accés a l’habitatge, el que es va transformar en una exposició inaugurada al juny del 2018 en què es recollien propostes d’actuació per a la plaça, per a zones naturals, per a les cases dels mestres i, amb una mirada més àmplia, sobre l’habitatge unifamiliar. La mostra va tenir visites guiades i la voluntat d’introduir elements en el debat veïnal.

innauguració de l’exposició El Bosc Habitat

El procés va acabat amb una reunió amb l’Ajuntament de Sant Cugat en què es van debatre les accions disposades a realitzar i les que quedaven obertes a més debat veïnal. Així mateix, es van aconseguir un seguit de compromisos, entre els quals s’incloïa la creació d’un Observatori de la Floresta, que analitzés i donés resposta al creixement del barri amb una mirada important sobre l’accés a l’habitatge. Aquest projecte, vinculat al Consell de Barri, esdevé un espai propi que supera El bosc habitat.