L’any 1980 l’àmbit del Moll de la Fusta era una gran extensió d’asfalt de set carrils de circulació en cada sentit separada del recinte del Port per una tanca de filat i la via fèrria de servei portuari. Entre els anys 1981 i 1987, amb l’obertura al públic del Moll de Bosch i Alsina, es va endegar una reforma en diferents etapes que va permetre reordenar el tràfic, establir llocs d’estada polivalents, resoldre serveis urbans diversos i qualificar l’espai com un lloc monumental, imatge del retrobament de Barcelona amb el seu Port. El tall del mur sobre la via ràpida va consolidar la històrica dualitat de l’espai, ciutat i port, i va ajudar a clarificar-ne la gestió en el marc d’una visió urbana unitària.

L’ús intens dels espais del port vell, l’augment de les sol·licitacions de trànsit longitudinal (cotxes, bicicletes, turisme), la desaparició de les guinguetes que animaven el lloc i les desafortunades reformes de fa quinze anys de l’esplanada portuària i de la balconada elevada, han erosionat la qualitat de l’espai i n’han endurit les condicions de confort i d’accés. Per altra banda es constata la creixent separació de criteri entre el Port Autònom, que manté l’autoritat sobre l’àmbit portuari, i la Ciutat, que hauria d’acordar una estratègia unitària per a tot el Moll de la Fusta.

Veïnificar el Moll de la Fusta

En el marc del Pla de Barris de Raval i Gòtic Sud, que té com un dels seus objectius la veïnificació dels espais públics, s’ha determinat la necessitat d’establir lligams forts, clars i accessibles entre el teixit compacte del Gòtic Sud i els espais oberts de gestió municipal del Moll de la Fusta, per reforçar-ne l’ús de proximitat. Aquests espais, d’accés difícil, tenen avui unes condicions ambientals i de confort poc acollidores per desenvolupar-hi activitats de lleure i estada, permanents o temporals, que contribueixin al benestar dels veïns del barri. Cal, doncs, fer compatible la necessària posada al dia dels valors d’escala de ciutat, formals i funcionals, amb una visió de proximitat per a consolidar el Moll de la Fusta com el gran espai obert de Ciutat Vella.

Veïnificar per possibilitar l’apropiació del Moll de la Fusta com a lloc social pel barri, aquest és l’objectiu. A Ciutat Vella es fa difícil gaudir d’una manera quotidiana dels carrers i de les places, bàsicament perquè el barri està col·lapsat i els espais públics, petits, estan molt sol·licitats per terrasses, comerç no local, activitats de serveis i vehicles de transport individual. L’espai del Moll de la Fusta és allà davant però els veïns no el fan servir perquè costa d’arribar-hi i perquè hi ha massa transits, massa soroll, massa sol, massa turisme, massa serveis al turisme. Cal, doncs:

1. Millorar l’accessibilitat del barri a les diferents franges del Moll de la Fusta. S’ha de resoldre l’equació de la mobilitat veïnal transversal amb itineraris clars i fàcils, versus la mobilitat longitudinal de vehicles (cotxes, autocars, autobusos, bicicletes, turistes, …) i serveis associats (càrrega/descàrrega, parades, …).

2. Retrobar la qualitat ambiental i de confort dels diferents àmbits. A cada lloc s’hi ha d’estar bé, per passar-hi l’estona, sense més, senzillament perquè són espais oberts, amb menys pressió, poc determinats, amb terra, amb arbres, amb ombra, amb vistes, amb brisa, etc., diferents dels del teixit compacte de Ciutat Vella.

3. Identificar el potencial d’ús veïnal de cada espai en base a seves qualitats físiques, materials, ritmes i mides, i a la seva posició relativa en el conjunt. Des d’Ample, pel barri de la Mercè, Saló verd per a activitats de proximitat, Balcó d’estada, sol/ombra i vistes, i Esplanada, polivalent, d’ús indeterminat.

Aquests elements d’estudi prospectius s‘han de posar a disposició dels veïns, i dels diferents actors de la gestió i ús del Moll de la Fusta, per a determinar col·lectivament les accions a curt, mitjà i llarg termini i definir-ne l’estratègia de renovació.

Accessibilitat i confort

L’acció pública per a facilitar l’ús actiu per part dels veïns de Ciutat Vella dels espais del Moll de la Fusta, a curt i mig termini, s’ha de concentrar en el Saló i el Balcó, àmbits de gestió municipal on es pot actuar directament. L’accessibilitat i el confort d’aquests dos espais són els objectius que s’han d’afrontar en una primera etapa per assegurar la capacitat d’arribar-hi i d’estar-hi. Cal, doncs, definir accions al Saló i al Balcó, i als espais intermedis de vialitat, per a establir-hi condicions d’ús quotidià per als veïns dels teixits pròxims, clarificant els límits, guanyant espai d’estada, facilitant l’accés i millorant les condicions ambientals i de confort.

El Saló
És una franja contínua de 18 m d’amplada que es pot plantar amb arbres i matolls sobre un paviment tou, desplaçant el bus als vials laterals, per reforçar el corredor ecològic Ciutadella – Montjuïc i per delimitar una seqüència d’espais d’activitats veïnals animades per entitats i equipaments pròxims.

El Balcó
És un espai de vocació estàtica de 15 m d’amplada. Amb la incorporació de pèrgoles i guinguetes vegetals pot ser un lloc ombrejat de contemplació del port i del passeig de Colom. Acompanya els modes tous de desplaçament al llarg, vianants i bicicletes.

Els vials
Els del Passeig de Colom, que es poden ampliar fins a 9 m, han d’acollir el carril bus segregat; El carril bicicleta al Balcó, de límits clars, amb un nou paviment propi, ha de facilitar girs cap a Ciutat Vella i els creuaments amb els vianants; L’aparcament s’ha de gestionar en un sol sentit de circulació.
Simultàniament a la definició de les accions a curt i mitjà termini, s’ha d’avançar en el reconeixement de les condicions físiques, econòmiques i socials d’evolució del teixit Mercè – Ample i en la clarificació amb el Port d’una visió urbana unitària basada en una dinàmica complexa d’estudi, diagnòstic prospectiu i concertació.

En aquest estudi, fet sobre la síntesis de les cartografies genèriques municipals i d’algunes comprovacions de camp, s’estableixen accions, intencions i arguments de tractament i manipulació de l’espai entre la façana urbana del Passeig de Colom i la barana del Balcó sobre la Ronda. A partir dels estudis previs que es presenten, per a precisar les actuacions i avançar en els projectes caldrà establir un plànol topogràfic més precís de tot l’àmbit, amb una atenció especial als perfils altimètrics dels llocs de pas transversal proposats.

Transversalitat és la paraula clau per a afrontar la renovació d’aquests espais, assegurar-ne l’accessibilitat i resoldre la continuïtat de tots els itineraris. Cal que aquesta transversalitat vingui suportada no només per la gestió i regulació semafòrica sinó que es concreti materialment en les alteracions topogràfiques del pla del sòl i en els paviments que en faciliten la continuïtat.

Per assegurar aquesta transversalitat, la manipulació topogràfica per superposició és un dels principals instruments d’actuació. S’ha de superar la idea d’una secció única extruïda a tot el llarg i introduir una nova escala d’alteració longitudinal marcada pel pla sobreposat que allarga la plaça Medinaceli i per les petites inflexions de cada un dels passos al dret dels carrers. D’aquesta manera el perfil longitudinal recupera una mida de conjunt i fa més evident el trànsit per un espai singular entre monuments.

L’adició de verd, arbres i plantes enfiladisses, és l’altre gran recurs de projecte en la renovació del Moll de la Fusta. Ha de permetre qualificar l’espai i millorar-ne les condicions de confort introduint ombra i color, fent visible el pas de l’any. Els arbres caducifolis i les pèrgoles verdes accentuen la imatge del conjunt i en reforcen les diferències. La vegetació ajuda a conformar llocs d’estada amables que es perceben com a més calmats. La continuïtat de l’eix verd entre la Ciutadella i Montjuïc estableix un corredor ecològic inscrit en el sistema d’espais de biodiversitat de Barcelona.

Accions a emprendre a curt i mitjà termini al Passeig de Colom

Saló
Al Saló, sense autobusos, plantar arbres caducifolis desendreçats de port mitjà, sense desdibuixar les línies de palmeres i de fanals monumentals. Aquesta plantació, que canvia radicalment el caràcter i l’ús de l’espai, defineix tres recintes de límits imprecisos per a acollir activitats veïnals animades des dels equipaments pròxims emmarcats per les “places” de Medinaceli, Capitania, Colom i Correus. Els nous paviments, tous i permeables, que accentuen aquest rosari d’àmbits veïnals, s’adapten a les pendents transversals, diferents a cada pas, i a les ondulacions topogràfiques que asseguren la unitat urbana de la seqüència transversal del Passeig de Colom, entre la façana i la barana del Balcó. La modificació de l’amplada dels vials a banda i banda del Saló no n’altera la secció bàsica determinada per les dues fileres de palmeres.

Balcó
Al Balcó, implantar umbracles vegetals, grans pèrgoles/para-sol, malla de barres metàl·liques suport d’enfiladisses plantades a la jardinera de base que les estabilitza. L’exuberància i la varietat de les plantacions, espècies, color, olor, qualifica l’espai, reforçant-ne l’escala i la tercera dimensió, i crea condicions d’ombra i frescor pròpies d’un lloc de contemplació. S’han de situar a sobre dels pilars de l’estructura de l’aparcament, formant grups irregulars que constitueixen un ritme propi compatible amb els trànsits de passeig. Les dobles cobertes de les antigues guinguetes, part d’aquest sistema lineal, assenyalen l’arribada dels futurs dos nous passos sobre la Ronda. La Gamba Mariscal es manté com a objecte d’art públic, porta d’accés al Balcó. Per a millorar la protecció acústica del tràfic de la Ronda, es modifica la barana incorporant una pantalla i una jardinera que posen en valor la balustrada ceràmica.

Vials
Els vials del Passeig de Colom incorporen el carril bus de cap a cap, en els dos sentits de circulació. Per això s’han de deslliurar dels usos induïts pel tràfic de turistes que en redueixen la capacitat i s’hi ha d’identificar espais per a les parades. El del costat port, direcció Correus, s’eleva fins al nivell del primer graó (+17 cm) a tot el llarg per facilitar l’adequació de les pendents dels passos transversals. Es pot aprofitar la necessària reposició de les vorades per a ampliar-lo 0,6 m i guanyar capacitat per a implantar un carril segregat de bus. Això implica la substitució de les 21 palmeres existents entre els graons del Balcó per matolls o enfiladisses que poden aprofitar l’escossell reduït restant. L’ampliació de 0,6 m del vial costat ciutat, que manté la seva rasant actual, seria possible sense modificar la posició de la vorera ciutat del passeig. Els passos transversals proposats són compatibles amb l’amplada actual dels vials o amb la versió ampliada 0,6 m.

El vial longitudinal per a bicicletes es manté on està, sobre la llosa de l’aparcament, ben delimitat per la vorada que el separa del Balcó i pels graons continus que resolen el desnivell amb el vial i constitueixen un espai de d’espera que acull accessos al pàrking i rampes adaptades dels itineraris transversals. El paviment d’aquest vial ciclista ha de ser de base asfàltica contínua per assenyalar millor la seva condició de calçada de circulació. Els creuaments amb els trànsits transversals s’han de resoldre amb prioritat, topogràfica i material, per als vianants per evitar velocitats sense control i per a facilitar el gir de les bicicletes cap a la ciutat. Als extrems, el vial ciclista s’ha d’adaptar a les dimensions ajustades, compatible amb l’accés de vianants des de Correus i des de Colom, enganxat a les rampes de l’aparcament per a poder entroncar bé amb la xarxa ciclista de la ciutat.

“Portes”.
La Plaça Medinaceli constitueix una de les “portes” del barri a l’espai portuari. Al Passeig de Colom, a tota l’amplada davant de la plaça, es superposa un gran pla de pendent contínua del 3% entre el nivell de la vorera i el punt més alt del Balcó a les antigues guinguetes, que culmina amb el nou pas sobre la Ronda d’accés directe a l’Esplanada del Moll de Bosch i Alsina. Aquest pla distorsiona els perfils longitudinals, que s’hi adapten, i defineix una alteració topogràfica que singularitza aquest punt del Passeig. La continuïtat de l’itinerari per a vianants des del Carrer Regomir, Decumanus dels romans, creua de dret el Saló i es desvia per accedir al Saló, que en aquest punt és més alt. Complementa aquesta alteració que suavitza la duresa lineal del Passeig.