Qui sou? M’expliqueu breument alguna cosa del vostre passat per contextualitzar la història?

Som un equip combinat que s’aproxima al projecte tant des de l’arquitectura com des de les anomenades ciències socials.

En el meu cas –Francesc Pla– assisteixo a aquesta aventura com a arquitecte i docent. Amb el Daniel hem vist créixer molts projectes pensats des d’aquesta combinatòria i ens interessa molt, com a mètode, però sobretot pels resultats tangibles.

En el meu cas –Daniel Cid– els últims 16 anys he estat treballant molt intensament a Elisava –des de l’any 1999 fins al maig de 2015– amb responsabilitats de direcció acadèmica i d’investigació, i a la vegada he estat compartint l’assignatura sobre hàbitat amb el Francesc. Precisament aquesta vinculació tan estreta amb l’educació universitària m’ha portat a defensar que les escoles de disseny i arquitectura han de ser espais crítics de reflexió tant com d’acció sobre el món en el qual habitem, per millorar-lo. Hoteless neix precisament d’aquest esperit.

Com sorgeix un projecte com Hoteless? En quin moment passa de ser una preocupació al vostre cap a una proposta palpable?

Durant els darrers tres anys en què el Francesc i jo hem compartit l’assignatura d’hàbitat a Elisava hem proposat als estudiants treballar sobre el tema del sensellarisme i en col·laboració amb Arrels Fundació. Treballar així, amb clients reals, suposa generar situacions reals d’aprenentatge. Però sobretot adoptar aquests temes, portar el coneixement del sensellarisme d’Arrels a les aules on es parla d’habitatge, ha suposat entendre l’hàbitat com l’inici i condició de tota activitat. Pensa que per als sense sostre la casa és el carrer, despleguen la seva intimitat fins a invisibilitzar-se en l’espai públic.

Pensar una casa per a aquestes persones representa col·locar-se a la cota zero i començar a parlar del més essencial. Les cases on treballem estan molt airejades i precisament per això la condició domèstica no s’encalla en els mobles o la decoració sinó en allò que fa que un habitatge sigui habitatge. Fruit d’aquesta col·laboració entre escola i activistes socials han sorgit propostes molt interessants, i concretament una d’elles, Pis Zero, al novembre serà una realitat. Es tracta d’un pis pilot per a Arrels dissenyat per part d’un equip de professors i estudiants d’Elisava al barri del Raval, amb l’objectiu de proporcionar un sostre a la gent sense sostre sota el qual dormir a la nit.

En què consisteix exactament, i des d’un punt de vista pràctic, Hoteless? En quina fase es troba la idea i quins visos té de començar a implementar-se de manera real, més enllà de l’experimentació?

Després d’aquesta experiència, Arrels Fundació torna a confiar en nosaltres i ens llança el repte de donar forma a un nou servei d’hotel que tingui en compte el problema dels sense sostre. Es tracta d’uns primers passos per a començar a prefigurar futurs escenaris a la ciutat de Barcelona que tinguin en compte l’opinió dels que s’han quedat sense sostre. Per aquest motiu el proposem com a exercici als estudiants que participen a eme3, un festival amb vocació de repensar l’arquitectura a partir de les persones.

Em podeu concretar una mica més en què consisteix aquesta “operació combinada” entre turisme i “sensellarisme”?

L’habitació d’hotel és una casa temporal per a turistes i visitants a la qual se li ha suprimit la sala d’estar o la cuina, de sobte ofereix la possibilitat de passar uns dies alliberats de l’obligació de compartir o rebre. Algunes persones no tenen altra opció que viure en habitacions d’hotels barates, però la pitjor part se l’enduen aquells que no tenen elecció. La idea és combinar les necessitats dels primers amb els últims. Donar la oportunitat a un dels molts visitants de Barcelona perquè puguin contractar una habitació en un hotel en els termes i condicions de la qual hi hagi també contribuir al sensellarisme

Com? Aquest és el repte llançat als estudiants. No volem que sigui només una mera aportació econòmica, també esperem que es generi un reconeixement mutu entre implicats. Turista i ciutadà sense sostre, per motius molt diferents, es passen el dia al carrer evitant-se. Per què no generar un punt de trobada i que precisament aquest sigui l’habitació? Un debat domèstic que contribueixi a repensar el  model de ciutat que volem. A Barcelona se sol criminalitzar el turista, però el veritable problema és la depredació sense control de l’espai públic per part del negoci del turisme. Que aquest negoci imprescindible per a l’economia de la ciutat viri a favor de la ciutat implica també que la faci socialment més sostenible.

Quines condicions s’han de donar perquè el projecte s’activi? Trobeu que l’escenari és més propici amb una nova corporació municipal a Barcelona que, en principi, és molt més sensible al tema de l’habitatge?

Hi ha quasi 3.000 persones vivint als carrers de la nostra ciutat! Això hauria d’estar a l’agenda de qualsevol dels implicats en el govern d’aquesta ciutat. De totes maneres, tu ho has dit, l’actual alcaldia sorgeix d’un moviment social que reivindica l’habitatge digne com un dret i no com un bé de consum.

Dieu que Hoteless proposa una normalització de la inclusió de les persones sense llar i l’acceptació que no es tracta d’una qüestió merament assistencial. No trobeu que el major obstacle és que la societat concep aquest problema molt més a partir de la caritat que de la justícia social? No es complica la cosa quan ens veiem obligats a enfrontar-nos a molts dels valors més miserables de la nostra societat tal i com es planteja?

Aquí, els que ens donen una lliçó són els d’Arrels. La seva manera de treballar consisteix en estar al costat de les persones sense llar, respectant els seus ritmes, sense imposar, fomentant la seva participació i presa de decisions en el seu procés de millora. A Arrels tant aporten els tècnics com els voluntaris o les persones sense llar. De fet, en el mateix equip directiu d’Arrels hi ha persones que han viscut al carrer.