El Moll de la Fusta, més de 30 anys després de la seva construcció, necessita una redefinició del seu paper a la ciutat. La reflexió ha d’ajudar a repensar el difícil encaix ciutat–port. La visió estrictament immobiliària dels espais portuaris necessita el contrapunt d’una aproximació més urbana que posi en valor la riquesa dels espais, de la seva història, del seu potencial ciutadà de futur. Per altra banda hi ha una forta demanda per reconèixer i utilitzar el Moll de la Fusta com el gran “espai obert” de Ciutat Vella. Diferents estudis i propostes recents (Front Portuari i Paral·lel, Sector d’Urbanisme 2011; Accessibilitat i Mobilitat, Ciutat Vella 2014; Morrot i Litoral, BR2012 i 2016) avalen aquesta visió i apunten tres temes principals que s’han d’abordar per a actuar al Moll de la Fusta: l’accessibilitat, el confort ambiental i l’encaix a les diferents escales d’actuació urbana.

Abans de la seva construcció, el Moll de la Fusta estava format per una gran extensió viària i el recinte tancat del Moll de Bosch i Alsina, sense espais qualitatius d’estada. Es va remodelar als anys 80 per obrir tot l’àmbit al públic, reordenar els trànsits i qualificar-lo com un lloc monumental, imatge del retrobament de Barcelona amb el seu Port. Posteriorment l’espai s’ha anat degradant fins a arribar a la situació actual de lloc poc accessible i poc confortable, de gestió complexa. Es constata la creixent separació de criteri entre el Port Autònom, que manté l’autoritat sobre l’àmbit portuari, i la Ciutat, responsable de l’estratègia urbana per a tot el Moll de la Fusta.

En el marc del Pla de Barris de Raval Sud i Gòtic Sud, que té com un dels seus objectius la veïnificació dels espais públics, s’ha determinat la necessitat d’establir lligams forts i clars entre el teixit compacte del Gòtic Sud i els espais oberts del Moll de la Fusta, per reforçar-ne la dimensió de proximitat. Aquests espais tenen avui unes condicions ambientals poc acollidores per desenvolupar-hi activitats de lleure i estada, permanents o temporals, que contribueixin al benestar dels veïns del Gòtic Sud. Cal, doncs, fer compatible la posada al dia dels valors d’escala de ciutat, formals i funcionals, amb una visió més local per a consolidar el Moll de la Fusta com un dels grans espais oberts de Ciutat Vella.

És des de la visió de proximitat que s’han d’afrontar els projectes de remodelació i posada al dia del Moll de la Fusta, fent-los compatibles amb les necessitats definides per visions d’altres escales urbanes. Des d’aquesta perspectiva veïnal, s’han identificat quatre àmbits de característiques específiques, separats pels vials que suporten els fluxos longitudinals.

L’Esplanada
Sobre la malla de 19,50 x 16 m, de palmeres aparellades, dos àmbits arbrats i ombrejats emmarquen un espai central sobri, de paviment dur, que, com una gran nau industrial sense sostre, pot acollir temporalment usos diversos indeterminats i activitats de lleure.

El Balcó
És un espai de vocació estàtica de 15 m d’amplada. Amb la incorporació de pèrgoles i guinguetes vegetals pot ser un lloc ombrejat de contemplació del port i del passeig de Colom. Acompanya els modes tous de desplaçament al llarg, vianants i bicicletes.

El Saló
Franja (18 m) que es pot plantar amb arbres i matolls sobre un paviment tou, desplaçant el bus als vials laterals, per reforçar el corredor ecològic Ciutadella–Montjuïc i per delimitar una seqüència d’espais d’activitats veïnals animades per entitats i equipaments pròxims.

La Mercè–Ample
Aquest barri és el coixí entre els carrers llargs i estrets del Gòtic Sud i l’espai obert del port. S’ha de millorar la qualitat i la gestió de l’espai públic per assegurar les continuïtats urbanes, renovar les places i el carrer Ample i activar el valor urbà dels equipaments que l’integren.

L’actuació en aquests àmbits s’ha d’afrontar en base al que ja hi ha, reforçant la distribució de l’espai sobre els eixos monumentals i l’ordre rítmic de la construcció infraestructural, determinats als anys 80. Les sol·licitacions longitudinals han de perdre força a favor de les visions transversal, reduint funcions existents per a poder incorporar noves demandes. Els vials entre els àmbits han d’evolucionar en aquesta línia: el carrer Ample ha de tendir a una secció de plataforma única; els vials del Passeig de Colom, que es poden ampliar fins a 9 m, han d’acollir el carril bus segregat; el carril de bicicleta al Balcó, ben delimitat i pavimentat, ha de facilitar tots els girs cap a Ciutat Vella i els creuaments amb els vianants; l’aparcament subterrani ha de ser d’un sol sentit de circulació; el vial segregat portuari, de funcionalitat obsoleta, ha d’incorporar la mobilitat generada per l’activitat turística, del port i de la ciutat.

Per a millorar les condicions d’accessibilitat a les diferents part del Moll de la Fusta s’ha de reforçar la transversalitat: multiplicar els passos directes a través de cada àmbit i establir nous passos sobre la Ronda, a Medinaceli i Capitania, que facilitin l’accés a l’Esplanada. A més, s’han d’ancorar els extrems de l’Esplanada a la ciutat obrint a 360º l’edifici de la Junta d’Obres del Port, remodelat, i enderrocant el dispensari per a implantar un punt de terminal i gestió d’autocars de turisme.

La renovació del Moll de la Fusta es concreta, doncs, en la posada en valor dels quatre àmbits: Esplanada, Balcó, Saló, Mercè–Ample; en la determinació de tres “Portes Veïnals”: Medinaceli, Correus i Colom; en l’activació del vial segregat per a nous usos de mobilitat; en la recuperació de la imatge del conjunt; en la materialització de la transversalitat; en l’aportació d’arbrat i plantes; en el re equilibri dels moviments modals. Tots aquests elements s’han de sumar als valors permanents de la remodelació dels anys 80: el tràfic endreçat, les referències monumentals, el Port com a Plaça de la ciutat històrica, el salt del mur de la Ronda, la jerarquia d’espais dinàmics i d’estada d’ús indefinit i el llenguatge material.