La carretera es fa carrer.
Segueix el mateix eix, amb llums que
dibuixen la línia al cel i una discreta
rugositat a terra, puntuada per LEDs.
La secció, estricta i capaç:
dues vies per a cotxes i una pista bici
a cada banda, segura, funcional,
llegible, com a Flandes en medi urbà.
Les voreres, ajustades, amb placetes
i eixamplaments, per a intercanvis
i trobades, parades de bus, arbres,
trams de passeig, pàrquings.
Els cotxes i les bicicletes, al llarg.
A través, els vianants, per lligar
el Casino, l’Estació, l’Església, Terra Nostra,
el Polígon, la Plaça del Poble, …
El carrer s’anivella amb la zona 21,
sense salts. Cap al nord-est és un
balcó sobre el barri, obert al paisatge,
les muntanyes i les infraestructures.
Dos replans, el Casino i el Polígon, en la
llarga baixada des del Coll dibuixada
pel sostre de fanals que qualifiquen
la imatge del nou carrer.
La lleugera asimetria de lluminàries i
arbres accentua la posició a mitja
pendent del carrer i la singularitat
dels llocs d’oportunitat al sud-oest.
L’església de Santa Maria a dalt. A baix,
l’Estació i la Plaça del Poble. Al mig,
el pulmó verd del Casino sobre el
nou carrer Ena-cent-50.