L’aposta per donar importància a les persones que van a peu o en bicicleta pot semblar una batalla perduda a aquells espais en què el cotxe ha esdevingut el protagonista indiscutible. Les autovies i grans eixos de connexió entre carreteres continentals i intercontinentals són a cop d’ull un lloc totalment hostil per als vianants. Tot i així, el creixement de les ciutats obliga a afrontar el repte i permetre que les persones puguin creuar sense problemes les fronteres artificials que les separen dels seus llocs de feina, d’oci, de compra o dels seus éssers estimats.
Vista zenital del Pont. Fotomuntatge.
És el cas de Barberà del Vallès, on l’AP7 separa el nucli urbà del centre comercial Baricentro, un dels més antics de tot l’Estat. La futura ampliació del centre s’ha traduït a nivell institucional amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i els comerciants pel qual s’ha desenvolupat un concurs públic a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fer un projecte de passera per unir ambdós extrems de la carretera sense deixar el vianant indefens entre un mar de cotxes.
Vistes del pont aïllat. Maqueta. Muntatge animat
Vista zenital del pont. Maqueta
Leve Projects com a guanyadora del concurs públic ha anat un pas més enllà i no només ha projectat la passera sinó que l’ha situada al centre d’un tot més ampli. Fent que el pont connecti una avinguda que va des de Sabadell fins a Barberà amb el carrer interior que deixarà l’ampliació del centre comercial, es crea un itinerari més llarg que, passat el Baricentro, acaba connectant amb el riu Ripoll com a espai d’esbarjo.
Estudi del pont, connexió entre el centre comercial i el riu. Fotomuntatge
Per garantir la seguretat, el projecte havia de contemplar una estructura rígida que protegís els vianants dels cotxes i del seu soroll. Per això s’ha optat per fer un pont que va des de l’extrem del nucli urbà de Barberà fins al sostre del centre comercial, que estan a la mateixa alçada. Les baranes funcionen de bigues i aïllants del soroll de les quals es despenja la passarel·la, que un cop travessada la part central de l’autopista comença a baixar protegida per un enreixat, fins acabar desembocant al carrer de la primera planta que separarà l’edifici vell del centre comercial amb l’ampliació.
© Estudi del pont, barana que aïlla del soroll. Fotomuntatge.
El projecte té en compte els pocs punts de suport que pot tenir la passera, que acaba aprofitant els espais lliures que deixen els carrils d’anada i tornada de l’autopista i l’espai entre els carrils centrals i la carretera lateral per ficar els peus. Alhora, es contempla una escala adjacent en l’extrem del centre comercial per poder accedir a l’aparcament i a una estació de Rodalies que, tot i estar construïda, de moment està en desús.
Estudi del pont, barana que aïlla del soroll. Fotomuntatge.
Com a vianant, la passarel·la permet sentir-se segur i aïllat tot i estar al centre d’un dels enllaços de carretera més importants de Catalunya. El poc desnivell i el ziga-zaga que fa el recorregut permet gaudir del passeig amb una estructura que amaga l’entorn violent dels vehicles a motor i deixa veure l’horitzó amb la silueta de la serralada litoral catalana entre Barcelona, el Maresme i el Vallès Occidental. En canvi, com a conductor –anant direcció Tarragona–, l’estructura rígida funciona com un monument senzill però consistent que fa de porta d’entrada a una plana que s’allarga pel Vallès Occidental fins arribar al Papiol.
Zigazaga del pont.
Desnivell del pont.