Un pont o una passera té en el seu sentit més bàsic l’objectiu d’unir dos punts separats per un desnivell o un element que impossibilita fer un camí sense haver d’elevar-lo. Quan el pas està pensat per a vianants, com a éssers molt vulnerables davant el trànsit, l’entorn condiciona absolutament quina solució es tria per salvar l’obstacle.
Això és justament el que s’ha trobat Leve Projectes en dos projectes diferents que ha desenvolupat. El primer, a Barberà amb l’objectiu d’unir el nucli urbà del municipi amb la futura ampliació del centre comercial Baricentro travessant l’AP7. El segon, a Sant Cugat amb la voluntat d’unir un nou espai d’oficines i comerç amb l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de l’Hospital General de Catalunya salvant la línia de Renfe i la dels propis Ferrocarrils.
maqueta passarel·la Baricentro
Detall maqueta
Tot i que en essència en tots dos casos es tracta d’unir un punt A amb un punt B, els condicionants de l’entorn han acabat plantejant solucions molt diferents. En el cas de Barberà, el pont ha de creuar una autopista a una zona de nusos amb altres carreteres, a més d’una carretera lateral i salvant un desnivell, ja que el poble està a més alçada que el centre comercial. Això ha acabat desenvolupant un projecte rígid, amb bigues funcionant com a baranes que, a més, protegeixen el vianant del soroll i la visió de la carretera. De fet, tal com s’ha dissenyat el projecte, al caminar pel pont es podrà veure l’horitzó i les muntanyes del fons, també com a símbol de la continuïtat del camí un cop travessat el centre comercial, però no es veurà la carretera fins que no s’arribi a l’aparcament del Baricentro.
Estudi del pont del Barberà, vistes i circulació. Fotomuntatge.
Estudi del pont del Barberà, barana que aïlla del soroll. Fotomuntatge.
En el cas de Sant Cugat, tot i que la línia de Renfe queda soterrada, l’entorn encara té valors naturals i camps de cultiu. A més, només ha de travessar dues vies de tren que no representen un impacte tant gran com l’autopista al pas per Barberà. Per això, el pont que s’ha decidit fer funciona més bé com un camí elevat amb petits pilars i un arc per creuar la via de Renfe, que fa un sot al terreny. El camí juga amb pujades i baixades suaus i una barana en forma d’enreixat que permet veure el paisatge, només més elevada al pas per sobre de les vies, el que també s’ha aprofitat per crear espais d’ombra on poder aturar-se durant un moment per descansar i/o gaudir del paisatge.
Des de dins del pont.
Detall del pont.
En aquest dos projectes es pot veure clarament com cada entorn precisa d’unes solucions diferenciades. El pont del Baricentro no tindria sentit a Sant Cugat ni a la inversa. Si es vol fomentar el transport públic acompanyat dels passejos o la bicicleta per anar a treballar, s’ha de pensar amb les sensacions i les necessitats de les persones per evitar que la persona se senti insegura o treure-li la possibilitat de tenir un passeig més distès sense haver d’estar protegit innecessàriament d’una estructura rígida. Igualment, en cap dels dos casos cal fer grans obres d’enginyeria i disseny superflu, sinó mirar quin és el problema a solucionar tenint en compte la seguretat i evitar que els vianants facin més esforços dels necessaris.